MIRANT ENRERE I AVANT...

MIRANT ENRERE I
AVANT...!

 ( No pas ubicada al present..)

Ja des de ben petitona n'has
volgut marxar a qualsevol lloc.

L’escola no t’agradava,
els pares et semblaven a anys
llum del que tu hi senties;
cinc anys, vas romandre sense
paraules i, tothom en pensava
que n’eres autista, o que
te n’estaves tornant ben sorda.


Res d’això no n’era encertat,
tan sols n’era, que no et
trobaves a la teva llar,
que viure per tu,
suposava un gran esforç.


Només la Mare Natura
t’alleujava de les teves
angoixes...Ella, sempre hi va
ser la teva redemptora.,
la teva mare de veritat.



Ja des de ben petitona, el món
et semblava com un mena
de llosa, que n’havies de carregar tostemps, a sobre de les teves espatlles, és per això, que et sents tan identificada amb el Mite de Sísif.



Tothom, es queixava que res no
escoltaves del què et deien,
i, què a més a més, no hi parlaves.


Somniaves amb una immensa mà, que t’empentava envers un indretnon no te’n volies estar.


Has viscut molt de temps entristida,
sols l’amor et va salvar, 
les flors, els arbres, la música, la pintura i, la poesia, la mar, les serralades, i, més avant, ho farien els nens i, els estels.


Malgrat això, n’has fet passes
de peus embotits en xiruques
de metall.


Quantes vegades te n’has
observat temptada per fer-ne
un gran salt, pels ponts
clandestins.


Encara així, a dintre teu
hi viu una guerrera què a cada
anadura et diu:

No s’ha acabat,
com ho farem...?

Quina eina emprarem:
el perdó, la discòrdia, la humilitat, la comprensió, el diàleg,...?


N’ets viva, continua el teu viaró,
als maldestres, estaciona’ls
a la vorera dels seus carrerons,
i, allunya’t d’ells, el més ràpid
que hi puguis....Vindran els amics de l’ànima i, amb ells trepitjareu tots junts, la mateixa vereda...!





Adela Payá i Prats
               👨‍👩‍👦‍👦