ENYOR...

ALCOI NEVAT

                            

ENYOR...!


Terra gelada, aquesta la nostra,
entre muntanyes hi viu encerclada,
entre barrancades ens acompanya
als camps d’oliveres i, de vinyes, d’ametllers, 
d’anouers i, d’alzinars.


Entre els matolls d’herbes selvàtiques en creixen la farigola, el romaní
i, la sàlvia, la camamilla i, l’alou vera,.el fonoll, l’espígol, algunes varietats de cactus i, les figueres paleses.


Vaig néixer entre aromes i colors, arraulida entre gegants:

L’Aitana, la Mariola, la Serreta,
el Carrascal de la Font Roja,
defensada pels rocs:
els escuts de les serralades,
i, tostemps arrecerada pels dracs blancs, criatures benèvoles, que hi viuen a les coves d’aquests paratges.


Terra nevisquejada als mesos
de l’hivern, on tothom hi ve
a jugar amb les neus.
I mentrestant,
les volves blanques s’hi despengen dels cimalls ben altívols.


Amb peus de flocalls i, ulls encelats albiro tots els matins 
els eteris, els hi demano que ens deixen veure encara que hi sigui per unes hores a l’astre Sol.


Enyorances dels seus raigs
assolellats, recança per
voler-me escalfar una mica
i, sentir-ne la calidesa de les
seves irradiacions, incrustant-se al fons dels meus teguments.






Adela Payá i Prats
               🌞