 |
| PINTORA: ÀGUEDA CLIMENT I PAYÁ |
DICOTOMIES...Em reflecteixo al fons delsteus ulls:dos vaixells de vela;en un, recorro el món pertots els oceans, amb l’altrenaufrago a l’instant.El mateix succeeix amb lesteves mans: una, n’és suau,m’acarona de sovint,l’altra ben asprívola,s’alça per damunt del cap,amenaçant tostemps.El teu peu dret vol ballari, rodolar sense parar;l’esquerre s’hi capficaper fer-me la traveta.Les teves oïdes van adestemps:una, tot ho vol escoltar,l’altra pel contrari hi fael sord.Un forat del teu nasem diu que faig flairea violetes, el del costatesmenta que n'és unperfum de gessamí.I, tu, tant m’odiescom m’estimes;un camí ben complicat;un jorn em puges als eterisi, al següent ja n’esticals inferns.La teva dualitat em tornaben boja, i ja n’he deciditque no vull aquests amorscontraposats.Marxo amb el cor trencat,doncs, ja he cavil.lat quevull enfugir-me’n decadascuna de les tevesdicotomies.Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada