UN CINC DE FEBRER...

PINTORA:
ÀGUEDA CLIMENT I PAYÁ
 ( 1980 )



                                 

UN CINC DE FEBRER...!
( Santa ÀGUEDA )





Els carrers llueixen de grisencs;
les muntanyes ens circumden
de blancúries;
i, una gelabror nascuda de les
boques dels eteris, ens tenen
força entumits.


Si mires l’entorn n’és contagiat
dels colors argentats, què hi
refulgeixen als firmaments;
el Sol, ja fa dies que no el sotgem,
aquesta mancança de llum
ens fa estavellar a dintre del cor
simfonies melangioses.


T’hi passeges pels voltants 
de les serres, i res no s’hi sent.
Ocells emmudits, 
arbres desfullats,
hibernació de cadascuna 
de les flors,
plaques de gel a la vora dels
camins i,
la font n’és l’única
que hi fa clamoreigs 
en el silenci dels viarons.


Un banc de fusta on els avis
s’asseuen per tal de prendre
els raigs assolellats,
n’és ben buit,
cap ni un, no hi és al bell mig
de la Natura.


Esquitxos de ruixims blancs
amb formes d'ales perlades...!



Les nuvolades enfosquides 
en fan camí ben a dalt i,
un núvol de sobte,
se n’ha detingut, 
amb forma de cigne, s'espolsa
les seves plomes, de les suposades aigües plujoses.


Febrer, febreret, set capes i un barret.
Pel Febrer, un dia de Sol i l’altre al braser... !


Ara mateix, me’n torno a casa
a escalfar-me el cos i, les mans;
i, una cullerada del xarop antitusiu m’engoliré de seguit.


Els bafs de la meva ànima, avui,
exhalen alirets de polsim albí.





Adela Payá i Prats