ESPORGANT VIDES...

ESPORGANT VIDES...!


Ens varen quedar pendent
moltes visites al voltant
del teu poble;
el meu, te’l vaig mostrar.


T’hi vas negar als meus
viatges i, ja qualsevulla cosa
n’era emplenada d’impediments
i, d’obstacles.


Un amor de sotragades,
de contratemps i, de perícies,
de destorbs i, de contrarietats,
d’embolics i, de molts enrenous.


Un <et vull> per a quan a tu
et convingués, sense que jo
hi tingués res a veure amb les
teves decisions. Això s’entenia
dels actes masculins.


Un sentir-se exclosa a cada
segon, amb el risc d’haver-ne
d’acceptar el fet,
de ser-ne estimada
a destemps i, en petits prestatges.



Un no estar disposat a arribar
el més lluny que les estimes
et puguin dur,
un antull per voler-ne fer passes
d’ancià, sense que la vida doncs
no importés un rave.


Un joc maldestre, aquest esbarjo
per incitar a unes il·lusions
passatgeres;
a un voler demostrar-te
a tu mateix, que tanmateix
no n’havies perdut el teu art
per a la percaça indiscriminada.


Un comportament mesquí,
propi d’un esporgador
no pas d’un ésser humà.


Ofrenes de pureses a canvi
d’unes accions de malànimes.


Aprens què a la vida n’hi ha
un munt de senderols espifiats,
pels quals no hi hauries de
vagabundejar,...Paga la pena
crear-te’n els teus propis viarons.


No cal rodolar per les tresqueres
on de continu s’hi xafiga
excrements i, bonyigues en abundor.







Adela Payá i Prats
           🖲