VELLESA...

PINTORA: ÀGUEDA CLIMENT PAYÁ ( 1980 )

                                

                            

VELLESA...

Parlàvem d’envellir

tots dos, alhora;

de que tanmateix gaudiríem

dels anys per a fer tot allò

que hi vam arraulir al

fons de les arquetes.

Però tu, estimat, potser

ho vas oblidar, o el teu

cervell s’hi va mudar per

un altre de ben anestesiat.

Amb un amor expandint-se

cada vegada més de pressa

per aquesta Terra, què a ningú

no li’n pertany,

i que ens arrecera

sens dubte, tu, amb el teu

cervell novell, hi vas decidir

partir...amb ales de querubí.

M’has deixat tota emplenada

dels teus aldarulls i, de les teves

paraules, d’un munt d’imatges

i, de records....Temps enrere

dialogàvem ensems quan

m’atrevia a cloure els ulls.

Va haver-hi una època en el

passat, en la qual només

desitjava dormir-me per tal

de trobar-me amb la teva

ànima.

A hores d’ara, ja no cal

aquests somnieigs, quan vull

conversar amb tu,

ja et pressenteixo arran meu i,

amb dolços mots

em murmures: Viu, viu....

Ja hi farem tots els viatges

que teníem previst de fer...!

Sí arribes a vella, et faré

companyia, ja saps que

puc estar-me’n amb els dos

amb un sol pensament teu.

Sempre hem estat engalzats

i, n’hauràs de perdonar-me

la meva malaltia, ....en tots

aquells dies, jo no hi era

el que hi sóc....

Ja t’ho explicaré...!

Ja us ho esclariré...!

Adela Payá i Prats