QUIMERES...

HAL YASKULKA
" Lovers Dreaming "



               

QUIMERES...!


La casa semblava 

un núvol amb forma de 

vaixell,
tota ella encalcinada
de blanc, 

amb matolls d’heures,
apressant-la per totes 

bandes.


Miràvem la mar 

de tant en tant,
des de la balconada 

amb barana de pedra i, 

amb un somriure
ben ample.

Tots dos, en sabíem 

que somniàvem.


El pati n’era ple de

cossiols amb geranis i, hortènsies,
gessamins i, violetes,
i, un munt d’arbres 

fruiters ens envoltaven 

de fragàncies.


A l’ametller centenari
des de la cuina,

a la primavera,
el veiem florir de petalines
blanques amb esquitxos enrossits.


S’estimaven entre la 

fullaraca i, els senderols 

entre muntanyes;
ens vam batejar com

 <l’arbre cantívol > i, 

tots dos plegats, 

consolidàvem un
únic arbust.

Els ocells, s’hi posaven

a sobre nostre i, una
oreneta ens va junyir amb
branquillons d’oliveres.


En descloure els ulls 

n’era ben a soles, 

en feia anys que no ens albiràvem i, potser
tu, a la distancia,
n’havies tingut les 

mateixes quimeres.


Oberts els finestrons,

el paisatge d’edificis que
s’hi oferien al meu davant,
hi arribaven fins els cels,
i, una tènue tristesa
brodada de malenconies,
m’invitava a cloure els ulls
de nou, per a retrobar-me’n
amb tu...






Adela Payá i Prats
               😪