 |
| ORBES-ESPERITS |
LES ESFERES...
Andareges pels
passadissos
de la casa, i
enllà on posis
la mirada, de
sobte, apareixen
esferes
arrodonides, ben lluents,
irradiant llums
blanquinoses.
Per on, tu,
travesses els espais,
elles,
t’acompanyen de bon grat,
i, de tant en
tant, pots escoltar
murmuris d’unes
veus que no
s’entenen.
Ja no t’esglaia
cap cosa, n’has
comprés que n’hi
ha un munt
de quefers
inintel·ligibles.
Les esferes de
brillantor
rodolen com ho
fan les
rodes, però
enlairades enmig
de les airines.
Envoltada i
acompanyada
per elles, pots
sentir-ne com
t’arrauleixen,
....expel·lint
una mena d’esbufecs
en formes
de calitges què a
tota tu
et fan entrar en
un
estat alterat de
consciència.
Miris per on
miris, allà
les divises,
volent-te transmetre
missatges que
encara no n’has
desxifrat:
Un nou avís,...?
un consol,...?
un advertiment,...?
un viatge,...?
un encanteri...?
Ja són moltes
jornades
somniant amb
elles.
I, en
emmirallar-te
a sobre de
l’espill
pots albirar dos
ulls
fent tanmateix
molts
giravolts, que no
et
deixen fixar
l’esguard
en cap lloc.
Continues asseguda
al damunt de les
catifes
voladores.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada