EN SERÀ DE PA D’ÀNGEL...!

EN SERÀ DE PA
D’ÀNGEL...!




Després d’haver-ne viscut
un amor enganyós,
et queda eixe tast de tristesa
a dintre del teu cos,
que no es desempallega
de cap de les maneres.


Aleshores, hi retrocedeixo 
en el temps, i el veig a d’ell,
tot palplantat, omplint-me
de besades i, d’abraçades
amb un esguard fugisser
i, alhora llagrimós on
curosament, me'n recordo
d'un ball què de cop i volta
hi vàrem encetar a l’alcova,
entonant junts la mateixa cançó.



I, no pots creure, com tot allò
hi va ser de mentida;
quants fingiments com aquell,
n’hauran danyat tantes ànimes en silenci, embolcallades de molts i, molts plors.


Quan hi vaig ser-ne conscient
d’allò que semblava un impossible, no hi vaig ploriquejar.


No ho vaig fer,...!


El que sí que hi vaig fer, va ser:
escridassar el més fort que hi vaig poder, al dessota d’un pont, on els meus crits retrunyien contra les pedres,
i llançava un munt de cantals
a sobre del minúscul rierol,
on les aigües em mostraven
cercles en expansió


També a casa, li’n vaig fer alguns cops de puny 
als coixins, mentre
dels seus petits foradats,
se’n sortien un munt de plomes, que s’enlairaven com ocells esquerdats i, ben espantats.


Després d’haver-ne viscut 
un amor enganyós, 
l’ànima agreujada,
s’hi sent com un cristall estavellat, on recompondre-la, hi duu el seu temps i, el seu pesar.


Primer, n’has de trobar les micones cristal·lines i, com un trencaclosques,
esbrinar on s’ajusta cada peça.


En resoldre aquest enigma,
i, amb un cor encrostat, li’n
demanaves a les fades que no
et tornessin a posar al teu davant cap ni un diabló de més, per molt que s’hi haguessin retallat les banyes, la cua i, els ullals.


La goja riu que riu, em pica
l’ullet i, em diu:


El que hi vindrà serà de pa d’àngel i, no pas de flama infernal...!


I, amb un cop de vareta màgica, me n’ha llevat els centelleigs boirosos dels diantres.







Adela Payá i Prats
               ☄






                                  

.