 |
|
John Atkinson Grimshaw
( 1836-1893 )
|
MATINS D’ALDARULLS...
Mans desconegudes
aporregen
la porta amb
insistències,
res no volen, tan
sols donar-ne
pel sac:
tafaneries dels veïns.
Mirades volent
explorar-ne
cada racó de la
casa;
la teva llar
sagrada,
a cada instant,
n’és força
xafardejada.
Propagandes,
testimonis
de Jehovà,
Mormons,
venedor de
llibres,
borratxos
encaputxats,
el tècnic de
l’ascensor,
el carter que et
diu que
baixis per a
signar alguna
cosa, repartidors
de menjar
que ni has
demanat,
gent empobrida,
demanant
almoines, i un
llarg reguitzell
de molta gentada
que no
deixen de prémer
el botó
de casa.
No n’hi ha de
pau, sorolls
retrunyint a
totes les hores,
fins la matinada;
cotxes i més
cotxes al carrer,
autocars que fan
vibrar els
cristalls de la
balconada,
i, unes ganes immenses
per
marxar-hi a un
altre lloc.
Arrecerada com
tothom
a una vida
d’aldarulls
que mai no hi
cessen.
On trobar la
calma i, la quietud,
on poder fer-ne
abstraccions
dels silencis,
i, jeure enfora
dels avalots...?
On romandre sense
sentir-ne
mots desabrigats,
on hauria
d’instal·lar-me’n...?
On...?
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada