 |
|
VICTOR COLEMAN ANDERSON
(1882-1937 )
“ A Family Man
in the Making “
|
LA BUGADA...
A l’albada,
rentaves els
mots insolents
als safareigs
del poble, amb
aigua i sabó.
Els eixugaves i
els estenies
als enfilalls de
la terrassa
i, en assecar-se
els perfumaves amb
colònia
de roses.
En ventejar-los
te’ls engolies
novament, però
aquesta
vegada n’eren ben
néts,
i, assuaujats, no
arreceraven
punxes ni
fiblons,
ni taques
llardoses que poguessin
embrutir les
airines.
A les nits, feies
repàs de les
paraules
arraulides al
fons dels teus
musells i,
en retiraves les
que ja n’eren
ensutzeïdes per a
fer-ne
la bugada al dia
següent.
Pensaves què
potser el millor
seria
silenciar-te per tostemps,
per tal
d’estalviar-te’n
tantes i, tantes
neteges.
I, així ho vas
fer, ...Doncs res
no s’hi sent,
n’hi ha un silenci
ensordidor.
Les fades
m’alerten
que te n’has fet
cosir els llavis
amb fils
cristal·lins i, què
on tu hi eres,
cap aldarull
traspassa els
embolcalls
dels oreigs.
Has emmudit per
sempre i,
les ventades ja no en duen
cistells
emplenats de vocables,
romanen ben buits,
i, les deesses de
les ventúries
de tant en tant,
només em
fan saber dels
teus quefers
i, dels teus
gemecs...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada