 |
| IMATGE: WWW.GOOGLE.COM |
ÀNIMES
EMPRESONADES...
Un llenç des del
cel,
raïmades de grans
vermellons ens
despenjava,
i, en sentir-se,
un, afambrat
s’engolia un rere
l’altre,
els fruits de la
saviesa.
Amb ments
inspirades
s’hi construïen
mons
altruistes per
tothom,
i, no calien argolles
d’esclaus ni
mecanismes
robotitzats.
Allà, ben enrere,
hi quedaven
vides passades a
la Terra,
on qualsevol per
sobreviure
n’havia de
vendre’s de
moltes formes
canviants.
N’havíem
evolucionat a costa
dels patiments,
d’assolir malalties,
de viure esclafats
com panderoles,
de negar-nos de
vegades a
nosaltres
mateixos, d’haver-ne
de sotjar un munt
de calamitats
amb llambregades
engarjolades:
Ulls amb barrots
negres...!
No calia tantes
immundícies
per desvetllar
els nostres esperits,
quan els creadors
ja n’eren
conscients què
ens introduïen
a dintre de
gàbies..
Ens ho havien dit
abans o amb
enganys ens
seduïen per
a uns propòsits
ocultats. O ben
bé, n’érem
sabedors dels fets...?
S’escampen des
dels eteris
arquetes de
cristall, on
de dintre d’elles,
ànimes
empresonades,
n’hauran
de trobar el camí
per
esbargir-se’n a
sobre d’aquest
planeta...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada