A RECER, DEL BLAT...

 GIUSEPPE PALIZZI
( 1812-1888 )
" Camp de Blat amb les roselles "


A RECER, DEL BLAT...!

El teu rostre, ja dibuixar-lo,
no puc,
tothom em diu, que ja és l’hora
dels oblits, de girar full;
empremtes ja esborronades,
jeuen al lloc de les llàgrimes
escotades.

Em vas avantatjar pels
senderols que junts
exploràrem;
al teu poble, ja mai hi vaig,
que només
de pensar-ho, ja tremolo,
d'heure-lo d'ataüllar
sense l’acompanyament
dels teus ulls,
em produeix ceguesa.

A les nostres oliveres,
oblidades de dintre del meus
pensaments,
dormisquegen orenetes,
rebrots de nius.

Les oliveredes ja visqué,
les raïmeres desatenguí i,
ara el blat, m’eixoriveix,
ell, n’és un somni adormit
d’un ésser, que s’hi allotja,
 al fons de les espigues.

El vent en el bladar,
 melodies entona
i, enllà, m’encarrilo,
envoltada d’ocres,
per a sucumbir a un
somnieig d’ambre.

Adela Payá i Prats