CERCANT LA SEVA ESTIMADA…

JOHN EVERETT MILLAIS ( 1829-1896 ) " Ophelia "

                            

CERCANT LA SEVA

ESTIMADA…

Per a tots els familiars

de les víctimes,

que s’han llançat des

dels nostres ponts...)

L’home d’ulls trencadissos,

fa petjades de cristalls

enllorats, per sobre dels

carreranys...

Mentre s’hi mira el terra

que trepitja,

trossos de vidres,

des de les seves conques

rellisquen, fins a fer-li

entrellucar

figures descompassades...

El seu amor, penjadís a les

concavitats del seu cervell,

fa giragonses,

sense aturar-se’n enlloc...

I, ell, enyoradís, el segueix

esmaperdut,

no vol assabentar-se’n

que fa un temps, ella,

s’hi va llançar contra

els espadats...

No obstant això,

aquest benaurat,

tots els jorns,

fa el mateix trajecte

que la seva estimada

va recórrer anys enrere,

abans de llevar-se’n

la seva pròpia vida...

Vol cercar-ne inconscientment

raonaments, que mai no podrà

entendre i, encara així,

tot obcecat,

no cessa amb el seu empeny

d’assolir-ne una, .....

tan sols una, .....d’explicació.

Adela Payá i Prats