ESCOMESES....

CULTURA EGIPCIA
Déu Rèptil Sobek

ESCOMESES....!

Com es decideix viure en un món
que no en sigui de cruel i, de pervers,
de glaçat i d’enterbolit...?
Com es fa això, com....?

Aquest empeny nostre de voler-ne
una vida millor per a tots i,
el mirall revertint-nos imatges
entenebrides i, força esqueixades;
mentre nosaltres, ens sumim en un
barbull d’impotències.

A cada any vinent, més dolor
amuntegat i, amb forces més
constrenyides,
persuadint-nos a nosaltres mateixos,
què potser un dia, tot hi anirà
una mica millor, encara que no serà
el més desitjable per a tothom..

Vols parlar-ne amb els Savis,
amb les Magues, amb els Invisibles, 
amb els éssers Alígers,
i, ningú no et respon,
fan oïts sords a totes
les preguntes, sembli que hi hagi
una conspiració dels Universos,
de cara a la Terra i, els seus hostes.

Silenci...! Tant de silenci,
que hi fa esclafir els
cors de les magranes,
on de mica en mica,
s’hi desprenen degoteigs
de minúsculs
grànuls envermellits.

Heus ací, aquesta bonhomia,
dels que s’anomenen:
 “ sabedors de totes les coses" gaudint de les nostres febleses
i, observant-nos com si fóssim simis
a dintre dels seus laboratoris galàctics.

Nosaltres, apressats en garjoles lúdiques,
ignorants de qualsevol coneixement
còsmic, essent objecte d’estudi i,
d’observació dels falsos déus.

Qui els hi ha donat permís
per a manipular-nos....O tal vota hi som el producte dels seus segrests...?

Quina bogeria més gran...!
i, quina compassió escadussera, és eixa,
que als creadors, els té tan agombolats i,
sense cap mena de misericòrdia.

Ells, que parlen de l’amor i,
que mai l’han posat en acció,
sempre capficats en barrejar-ho tot
de sofriment i, de mort...!
Ja tenen que tenir-ne
el cor ben petitó....!
Qui s’hi pot creure això...?

Jo diria que més bé
n'és cosa de bruixots i, de mala gent...!
Fan ganes de marxar, a descobrir-ne tot el què ens han ocultat...!

Tal vegada, hi som els pensaments embogits d’unes ments malaltisses,
que en fan d'elucubracions i,
que ens obliguen a viure el que jamai  no n'haguéssim escollit.
.

Ja n’és sabut per tots,
que tostemps, se n’ha pactat el mutisme ací a la Terra, des dels principis dels temps.





Adela Payá i Prats