 |
|
FAR
A VALÈNCIA ...
|
TU, EL FAR ...
JO, LA SEVA LLUM..
Al nostre tàlemde brancall llaurat,dos éssers s’esgarrifen,desfent-s’hientre batzegadesde núvols cridaners...Abans de fondre’sen guspires de caliu,la teva boca xuclomolt a dintre meu:llavis de melicotó,entre llepades, assaboritsper les llengües de vellut,què en brins d’escumes,desempalleguem,curullant els nostres cossos,de llavors de magranes....Els teus llambrots,móres del meu cor,abillen els meus esbaldrecs,de degoteigs de carboncle;a d’ells, te’ls retorno, cisellantel teu cos de maduixes...Tu, ara convertiten l’home brasejatet nodreixes de lluernesen la foscor,havent-ne il·luminatels crepuscles d’aliancestornassolades...Engalanats de farell,a la mar, l’hem emplenadad’onades enrojolades:sanefes d’enagos carmesíamb terbolins de fragor,què molt al fons, han ofegat,espinguets d’esmaragdes...Planys de peixets,llampeguen d’espurnestrenades,... enlluernatsde llunes i, de calitges,cavalcant envers noushoritzons, al damunt,dels seus corsersemblanquinats,omplint les nostres ullades,de pinzellades submarines,mentre els dos, ballemla dansa de les llumenetes,força acoblats, durant totesi, cadascuna de les nostres nits....Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada