VIATGES O BOGERIES…?

 JÓZSEF RIPPL RÓNAI ( 1861-1927 )
" Dona Pensativa Amb Un Gerro De Flors "




VIATGES
O BOGERIES…?

Me n’he llevat la meva
hopalanda
i, em trobo ben nua,
al davant del món,
no vull prosseguir el meu camí
abillada de conquilles i,
d’un rosari inacabable
de copinyes.

Ja me n’he arrencat totes
les closques
i, com els cargols, les tortugues
o qualsevulla bestiola
amb coberta, no arrossego llars
per sobre meu,
on poder amagar-me’n.

És clar, ben a soles,
me n’he quedat,
per què qui vol a tothora
sentir-ne veritats,
que a dintre d’ell li ressonin
com picarols,
fent-s’hi escoltar a cada gir
dels seus batalls..?
O ser-ne un rellotge sincronitzat
d’agulles bellugadisses,
oferint-ne encerts, que s’hi
agafen de les mans,
sense mai fer-ne un incís
en eixe el seu passadís arrodonit...?

M’he raspallat totes les engalipades,
què en el seu procés d’esporgar-les
al fons dels rierols,
a la meva pell, l'han foradada d’alifacs i, d’algunes nafres.

Encara que me n’he alliberat de moltes bagatel·les i, d’altres immundícies
què em feien de obstacles, al bell mig, dels viaranys, malgrat
que ara andarejo més alleugerida,
amb peus voladissos,
he d’afermar que sento la solitud
immensa, de no poder tenir-ne
concordança amb ningú.

Com si d’un fil del corrent elèctric,
s’hi tractés, em trobo ben esfilagarsada,
fora de tota connexió...!

N’estic desconnectada de la xarxa,
o potser, hi sóc morta i, penso
tot d’un plegat, que hi visc;
o sóc un ésser, que alena,
que respira i, al mateix temps,
s’envolta de morts,
havent-ne perdut la capacitat
per albirar als qui sí què en
són de vius....!

Heus ací, la meva bogeria,
me n’adono que en tinc un munt
de dubtes respecte a la meva existència,
o no existència.


Hi sóc un espectre..?




Adela Payá i Prats