CAMPANUT...

SALVADOR DALÍ ( 1904-1989 )
 " Crepuscular Old Man "

CAMPANUT...

“ Ho tenim tot per fer ”
això deies, a les nits,
quan m’escrivies,
emplenat de solituds.
Però mai vas ser capaç de
posar-te’n les vestimentes
de les volences.

Tot a dintre teu, n’eren
cabòries mentals;
el teu cor, l’havies allunyat de
nosaltres dos i, al seu lloc,
un cargol se n’havia instal·lat
tostemps;
al teu cap, un camaleó,
s’hi camuflava
de cromacitats bigarrades
a tothora;
i, al teu cos, s’hi covaven
ous d’estruços
estavellant-se de desídies.

Em vas veure partir del teu costat
i, en compte de venir al retrobament
de tots dos plegats,
vas fer-ne omissions de tendreses,
afegint que et senties força
alliberat, de no haver d'estimar-me.

Per tu, l’amor, n’era com un esguard
fugisser que et feia estremir-te
de temences i, a corre-cuita,
desplegaves el vol,
abans de quedar-t’hi enganxat
per sempre dels fils lleganyosos.

Agullons, ben esmolats, em van
fer cruixir
de moltes fiblades, talment,
com les pues dels eriçons,
d’eixos homes que s’anomenen
“ homes de pau “
què cavil·len que l’amor
n’és un entreteniment,
una mena d’encreuat o,
de trencaclosques;
què una vegada ja han segut
discorreguts, aleshores, ja arribat
l’hora per fer-ne uns altres de més
complicats.

La intensitat dels actes amorosits
et carregava el cos de plecs i, tu, no
n'estaves fet per a omplir-te’n
de rebregades,
no volies envellir-te’n de profunditats,
és clar, .....havies de tenir-ne cura
de tu mateix...!

Un home tan aigualit,
precisa d’emmirallar-s’hi a sobre
de tots els embolcalls cristal·lins;
contemplar-s’hi de seguit amb una
pell terça,
suau,
delicada,
sense plomes,
ni pèls, ni cicatrius, .
...Ha de mantenir
una aparença impol·luta.

Tampoc no hi pots permetre
que cap sentiment et faci
engroguir d’ancià arrupit, .

Et delectes de persistir pur
i, diamantí per fora,
 encara que per dintre,
n’estiguis tot envermenat...!

Adela Payá i Prats