UN JORN BEN FOLL… ( Relat curt )

RONALD CAMPANOCA 1981




UN JORN BEN FOLL…!
( Relat curt )

De les flors del taronger,
una flaire de sobte
a l’estança, se n’ha instaurat
esbargint-la d’essències,
sense poder-ne entrellucar a ull nu,
ni els pètals ni les corol.les
i, a més a més, amb uns
finestrons ben tancats.

Passes de nens, de cossets absents,
i, llavis esborronats, els he escoltat,
tots juganers i, cridaners....sense
infants, que s'hi poguessin sotjar
al davant meu, amb contorns
desdibuixats, fent rodolar joguines
per les rajoles.

Un poema escrit a sobre
d'un full rebregat, em parlava
d'uns mussols d’alabastre,
als quals un escultor, no va voler-los
cisellar, en cap moment,
mentre de cop i volta,
resonen  baladreigs a la casa on
suposadament no n’hi ha ningú.

Entremaliadures de donyets aliant-se amb uns xups que viuen al fullam de les paraules i, que per tant, no han segut encara creats al món de les realitats.

Els follets esmenten que volen
esplaiar-se’n amb els mussols i,
amb ells, volar fins l’eteri;
els mussolets, els hi responen,
que només són mots,
a sobre del paper i, que
l’artista s’hi ha negat a modelar-los.

Tots s’amoïnin i, la cambra on ningú
no hi és, s’emplena de confusió i, de
molts espetecs:

Un quadre, cau inesperadament;
una cadira, tota sola, s’enlaira;
un balancí s’hi gronxa cada vegada
amb més celeritat;
dos coixins en fan de giragonses pel
trespol;
un llibre des del seu prestatge
s’abalança violentament contra el sòl
i, queda obert a la pàgina 55, capítol 5, on diu:
 

“ Les promeses incomplides,
retrunyen al llarg del temps amb
més feresa fins que les hi arriba
el torn d’ésser acomplides..."

Una mà trontolladissa, les vidrieres
obri de bat a bat,
on una nit ben enfosquida és solcada
pels udols de les aus rapaces, alertant
a tothom de l’arribada d’una d’elles:
la més immensa de totes...!

Ara, a sobre del seu llom, tots els
barrufets,s’hi apugen, feliços a la fi,
de poder-se’n enjogassar amb ella..

L’habitacle, ara mateix roman calmós, on una dona enfeinada, endreça tot l’avalot
amb un cos tremolós i, amb uns ulls desencaixats.

<SILENCI>

S’hi tanquen les finestres...!
Repiqueiteig de campanes,
anunciadores de mals presagis:
Un escultor n’és mort...!

A la seva làpida, aquests mots jeuen
gravats:
“ Ho sento molt estimada, tot i que mort,
els nostres fetitxes, encara no han vist la llum...”
Una promesa no acomplida....!







Adela Payá i Prats