QUI MOU ELS TEUS ULLS…?

REMBRANDT ( 1606-1669 ) " Ulls "



QUI MOU
ELS TEUS ULLS…?

Quan aleshores, m’hi emmirallava
al fons dels teus ulls de glauca molsa,
no trobava llum ni foscor;
n’eren llampecs estridents, sense
cap mena de lluentor.

N’eren semàfors en carbassa;
mirades solitàries;
esguards estràbics, força desenfocats,
descompassats del seu propi ritme;
n’eren conques fonedisses amb pupil·les engolint-s’hi;
botons sense traus, cercant un cos
amb el qual poder-s’hi cordar,
perquè semblava que no s’hi sentien massa a gust, endinsats, a sobre del teu rostre.

ULLS VIATGERS...!

Que volien engalzar-se’n amb altres
ulls i, tot seguit, poder enfocar-s’hi
mitjançant les llambregades d’un altre;
aprofundint-se unes lents al fons
de tots els espills

ULLS SENSE ARRELS...!

Com sí no fossin teus i, algú des d’un racó
de l’espai-temps, amb un comandament
a distància, els controlés al seu beneplàcit.


Qui o què cosa malintencionada
et va extingir dels teus llambrecs;
et va fer perdre la capacitat
de sentir-ne, d’emocionar-te,
d’expressar les teves emocions
excloses,
des de feia tant de temps,
per tota la bellesa, que al teu voltant,
s’excel·lia a gavadals..?

T’hi hostatges a un lloc ben diferent
de la Terra,
on per casualitat, heu abolit qualsevol
sentiment.....qualsevulla emotivitat...?


D’on ets...?  Qui ets..?






Adela Payá i Prats