MIRANT ELS ESTELS
LA MORT
ABANS QUE L’AMOR...!
(Una elecció com qualsevol altra...)
Una llunyania feta de rancúnies
a l’home plural
l’han clivellat de nafres ensangonades.
Mil fletxes a les nits li han travessat
el seu cossatge i,
encara que agenollat,
prega per la seva vida esquifida.
La tasca que n’ha d’emprendre
mai no la enllestirà a terme.
Els estels ja li han arranjat el seu
nierol de filaments argentats,
i, una fada del Sud,
amb els seus encanteris,
una màrfega de lluentons
als firmaments, els l'ha oferida,
on poder acollir-ne
al seu estimat, camí dels eclipsis.
Aquest home plural, amuntegat
de records d’un passat,
ancorats de dintre d’ell,
els ha volgut oblidar.
La seva còrpora clamorosa,
li n’ha recordat de sobte,
com de malament s’hi sent.
Tota ella, enforquillada d’estocs,
des que un dia boirós,
a eixa muller enamoradissa,
la va haver de desarrapar- la
de la seva pròpia existència.
Doncs, ell, força obcecat
ha decidit marxar de l'interior
del seu cos, abans que reconèixer
la seva pròpia debilitat, segons ell:
la d'haver d’estimar.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada