TROSSETS DE MAR....

TROSSETS DE MAR....!

Et cerco a dintre de les conquilles,
que durant un temps,
tu i jo, recollirem
a sobre, de les humitejades platges.

Ençà, elles folgaven, incrustades,
per a que les nostres mans
acaronar-les poguessin,
tan suaument,
que encara, essent tu, absent del món,
insisteixo en murmurar-les,
aqueixes, les nostres dolces paraules.

Com també m’obstino
per colpir-les delicadament,
aguaitant per ventura,
que d’entre elles,
el teu rostre hi pugui sotjar,
pinzellat, a les seves closques..

On hauré de trobar-t’hi...?

Cargols de mar, d’entre
les nostres úrpies,
arrabassats dels oceans,
ara ben exhaurits,
als meus palmells, s’arrupeixen,
em cantussegen melodies d’abans.

Dels aldarulls de les onades,
d’aquella matinada tardívola,
encara me'n puc riallejar
dels teus acudits tan recalcitrants.

Avui, entre silencis d’ones,
a la mar emmudida,..... per tu,
li n'he demanat;
a eixa mar, sense onades,
que parlotejar no li abelleix.

Moltes hores han transcorregut
per a no escoltar-ne el teu nom i,
regressar a la nostra llar
exempta dels teus apel·latius
ben eixordats.

Ondulacions dormilegues,
solitud d’aigües salabroses,
aigües de Sol confoses,
amb l’edat solar desolada.

El Sol, enllumenar, avui, no vol
i, els núvols, les llunes plenes dilueixen,
encegant-les de neulines.

Un dia on tot ha estat ben encobert
i, força bonancenc,
on els records del passat,
s’han recreat per tal de revifar-se’n.




Adela Payá i Prats