AL NADAL FUGIDA…!

WANDJINAS ( AUSTRÀLIA) 

AL NADAL
 FUGIDA…! 

       

Aquella adolescent, no volia lluir
com un arbre nadalenc,
tota emplenada de boles de purpurines
i, garlandes de coloraines.

Tanmateix, hi va emmascarar de cendres, el seu vestit de setí, per a la seva suposada festa de cap d’any...

Les seves sabates de xarol
envermellides,
per un racó de la xemeneia les va
amagar-hi;
la bossa de mà de lluentons i,
els guants blancs, en una revolada,
els va reballar pels finestrons.

Es compadia d’aquell avet,
tallat de soca-rel...!
Quina llàstima...!
S’hi deia tota afligida:
una vida de la Natura,
agarberada per un no res...!

Aquesta noia enyorava el silenci,
la penombra,
i, les nits sense lluna,
on poder ramblejar
pels camins de fosquedat.
Fer-los companyia als animals
als capvespres,
trobar-se’n amb el seu amic,
que ella anomenava:
“ Mussolet "
Grimpar pel damunt dels arbres
 i, abraçar-se’n
a la fullaraca fins a rebre l’alba..

Aleshores, davallava de l’arbust i,
s’enfilava cap el poble, tot ornamentat de ninots de Santa Claus i, unes altres galindaines.

Quan sentia les cançonetes nadalenques,
fugia esmaperduda, d’aquell indret i, en arribar a la seva llar, engegava el tocadiscs a tot volum, escoltant als seus grups de música Pop...Menys les nadales, qualsevulla
música li venia de gust.


Aquesta nena, ara, una mica més gran, segueix sentint fòbia per onsevulla festa i, en arribar dies de roig, assenyalats al calendari, hi feia viatges d’espeleologia, a les coves més enfonsades i, més aprofundides d’aquesta Terra.








Adela Payá i Prats