NO….. EM COMPLAU…

HENRI DE TOULOUSE LAUTREC
( 1864-1901 )
 " Le Moulin Rouge "

NO….. EM
COMPLAU….!

Que poc em complau,
passar vetllades dissolta
entre copes de vi;
entaular converses amb gent
envellutada de tot un quefer
de polseres dringant
i, arracades de brillants
entre bombolles
de xampany, relliscant.

Entrellucar rostres de trets
fingits i, posades en escena
de models a seguir.

Que poc em complau, assistir
a l’acte puntual de torn,
folrar-me’n de cuirasses i,
cridar-ne l’atenció de tot aquell,
qui s’hi vulgui
lluir a costa meva,
fent-ne acudits sense cap trellat,
per tal de sobreeixir entre la resta
dels comediants.

Haver de mantenir-hi un visatge
calmat i, romandre un munt d’hores
eixerida, fins arribar-hi a casa;
suportar les sabates de tauló
comprimint-me’n els turmells i,
aquell vestit odiós, que tothom
anomena < de nit > marcant
silueta i, algunes quantes
perogrullades de més..

Que poc em complau, resistir
en aquest món mentider, reblert
d’hipòcrites que parlen el contrari
del que pensen i, que a més a més,
cap cosa, no en senten, amb gestos
postissos i, mirades calculades
al mil·límetre,
amb manuals estudiats de llenguatge corporal incorporat.

Que poc em complau, haver-ne d’aguantar aquells homes festius, que per passar-hi
una nit de sexe, et parlen d’amor,
quan el més senzill, seria dir- ne la veritat i, deixar-se’n de tantes ambigüitats.

Jo només vull estar-me’n a casa, a soles, o acompanyada, tant m'hi fa;
sí és estiu, llevar-me’n la roba i, andarejar pels passadissos ben nua;
sí és hivern, estar-me’n amb pijama i, batí i, de tant en tant, calçar-me’n les xiruques i, fer-ne un tomb per les serralades.

El que sí, què em complau, són els arbres i, les flors, el Sol i, la lluna, els estels i, les nits, la música i, la poesia, i per suposat,
la pintura, ..però no en parleu
mai més, de festes i, de floritures...!





Adela Payá i Prats