ON ÉS EL MEU AMOR DE VERITAT...?

    
                         

ANCIANS AGAFATS DE LES MANS
   
💜
                         

ON ÉS EL MEU AMOR
DE VERITAT...?

Els miro als dos, passejant pels carrerons
agafats de les seves dues mans,
són ben grans i,
una llàgrima se m’escola,
accidentalment.

Penso que potser n’hauran passat
tota la seva vida junts i, ells, mai sabran,
quan que m’hagués agradat haver-hi trobat un amor així.

Un amor que s’hagués eternitzat
de dies perllongats;
un amor llaurat de tendreses, sense
dubtes ni entremigs;
un amor amb el qual haver-ne pogut compartir les nostres dues vides, amb un principi de joventut
i, un acabament de vellesa;
un amor com deien les àvies d’abans, per a tota la vida.


Però els meus amors hi van ser entretallats;
per tots els viaranys, els hi vaig perdre,
uns, hi van sucumbir de ben vells,
sense ser-ho;
uns altres, n’eren bandolers, en ple saqueig;
els més agosarats, a glopades de vida, hi  van tallar els seus fils argentats i, amb les Moires hi van marxar;
els més covards, amb cames tremoloses,
s’hi van detenir, al bell mig de les travesses,
l’amor, n’era un sentiment massa evolucionat per a d’ells;
els més esquifits, imploraven llibertat,
llibertat per a no estimar, i ara, tota
ploricona, només desitjo acabar la meva existència, podent-me acomiadar d’aquell
amor, que tant el vaig enyorar i, què mai no el vaig trobar.

Potser, vaig néixer per a fer- ne descobertes
del contrari de les estimes.
Crec que aquesta lliçó ja la tinc ben apresa, tal vegada,
en unes altres vides, se m'atorgui la mateixa sort d’aquests ancians enamoradissos.

Qui sap..?

Me’ls miro a tots dos plegats i, un sentiment
de melangia m’envaeix de dalt a baix.
Em pregunto on viurà el meu amor
de veritat...?






Adela Payá i Prats