L’HOME ESPILL...

BERTHE MORISOT ( 1841-1895 )

“ Una Jove Adolescent s’hi mira

al davant de l’espill “

L’HOME ESPILL...

Al mirall de les perfeccions

durant gairebé tres anys

s’hi va abocar...

Tots els dies els espills li parlaven

d’una tirallonga d’imperfeccions...

N’estava ben espantada, de tantes

coses que n’havia de corregir

i, aquell, l’encarregat que tot ho

enregistrava, semblava molt devanit

amb el seu treball d’anar-hi fent

esborralls...

Curosament, no n’eren coses de l’ànima

sinó més bé del cos...

Aquest homenet, malgrat les seves

exigències n’era camacurt, s’hi calçava

unes sabates amb soles ben gruixudes,

per a semblar-ne una mica més alt;

lluïa d’una calba incipient i, els seus

braços escurçats, mai aplegaven on volien

arribar-hi i, malgrat tot això, feia reclams

per tenir-ne a la Deessa més formosa

de la contornada....

L escollida, havia estat una adolescent amb

cabells esvalotats, rostre emplenat de grans,

i, mai maquillada, a més a més

de no emmascarar-se mai amb cap ungüent

ni cosmètic, sempre empolainada

amb qualsevulla mena de camisoles grans i,

pantalons vaquers....No n’era la dona idònia

per aquesta demanda esfereïdora...

I, va arribar aquell dia, on la femella

ja força esgotada

de tantes i, tantes birimboies,

va trencar totes les llunes, menys una,

la qual n’era la més inquisitiva de totes,

on qualsevol defecte s’hi amplificava

per mil...

Al davant de l’homenet li la va posar

i, en ataüllar-s’hi,

va quedar tan descomplagut

d’ell mateix, que a corre-cuita va llançar

el seu vol, tot esmaperdut,

avergonyit de les seves intransigències,

quan aleshores, el van fer sentir-se’n com

la criatura més lletja del món...

Aquesta jovenívola va aprendre a reconèixer

als homes, que tan sols, s’hi quedaven suspesos

de les escorfes i, què tanmateix, no n’havien

après a escodrinyar que s’hi amagava

més enllà de les esclofolles....

Adela Payá i Prats