L’ÚLTIM ADÉU....

JACK VETTRIANO ( 1951 ) " Back Where We Belong "

                         

L’ÚLTIM ADÉU....

( Per a en Pau Civit Poblet )

No marxis, sense que et doni
el meu últim bes,
sense que t’hi faci
la meva última abraçada,
sense haver-ne ballat
el nostre últim ball,
sense haver-ne recitat junts
el nostre poema...

No m’invisibilitzis ...!
sense haver-ne descobert abans
qui sóc jo, una vegada, hagis fet esborralls,
dels teus prejudicis...i, de les teves opinions
tan deformades i, tan fetes a la teva mida.

La música què et cantussejava, només
ens pertanyia als dos, mai, la trobaràs
enlloc, com tampoc mai assoliràs,
una volença com la meva..

Potser et conformis amb uns quants
succedanis de l’amor,
durant un temps, però al final del teu
camí, te n’adonaràs d’on s’hi trobin
les veritats i, no pas, els miratges...

No marxis, sense acomiadar-te’n,
dels dos, almenys, honra les estimes,
que potser no mereixies,
però que el destí, va voler-te mostrar
per a que en fossis conscient,
de que n’hi ha persones que ho donen tot
a canvi d’un no res.....Açò s’anomena:
Amor incondicional...

Esprem per última vegada,
les meves mans absentades
de dintre de les teves,
elles, et parlaran del seu abandon...
Mira’m fixament als ulls,
ells, et relataran amb quantes
penombres han hagut de conviure..

No marxis, sense fer-ne un tast
de les nostres llàgrimes barrejades,
relliscant per sobre dels nostres
pòmuls, ..........confluint,
en el nostre últim adéu...





Adela Payá i Prats