LA MIDA DE L’AMOR...

LAURA MORALES (Mèxic)


“ No s'hi veu bé, sinó és amb el cor,
el que és essencial, és invisible als ulls “
La seva pintura fa referència a cites
de “ El Petit Príncep “

(Antoine de Saint-Exupéry)


LA MIDA
DE L’AMOR...!

Quan l’amor n'és petitó
com un pètal de margalida, en
fa arreplecs de menudeses.

Un dia, s’hi nodreix de
granets d’arròs,
l’altre de panís espicassat i,
al següent, de molletes de pa
desglevades, fins a encongir-se’n
com un cigró ben arrupit.

 

No ha après a eixamplar les
seves estimes i, per tant, sempre
s’hi sent ben comprimit,
com un pou sense ulls.

En fa recorreguts i,
travessies de més amplàries,
per tal d’omplir-se’n,
encara que no sap de quina cosa.

Malgrat el seu esforç,
per voler-ne conquerir a
un grapat inabastable
de criatures,
desconeix com ha d'engrossir
les seves volences.

No assoleix muntar
de cap de les maneres,
al següent esglaó més elevat,
i, aleshores,
s’hi queda incorporat
al mateix lloc,
enclavat com pedra de monestir,
amb ales replegades,
que s’hi malden per no
emprendre el vol de les àligues.

Quan l’amor n'és petitó,
com un gra de magrana,
s’hi nega a seguir
madurant i, només hi pot trobar
complaences,
amb els breus tremolors de les caigudes,
que hi tenen la durada
d’uns segons,
per a donar-ne cabuda
a una gran buidor força
aclaparadora,
que talment, voldria reblir-se’n
 d'una perllongada lletania
de més i, més vacuïtats.

Rosaris de butllofes de sabó,
insuflades d’aire,
esclaten al primer frec,
dissolent-se en el no res, difuminant- se enmig de les ventades. 

Quan l’amor n"és de ben petitó,
la seva finalitat més plausible,
n'és la de dispersar-se
fins la seva invisibilitat,
sense deixar-ne empremtes en cap
indret ni a dintre de cap ésser viu.




Adela Payá i Prats