CHRISTIAN SCHOLOE |
SOMNIS
MÀGICS...
M’hi vaig capbussar
entre escletxes
de nuvolades,
i, de l’altra
banda,
uns braços d’estels,
m’esperaven,
descloent-se a ritme
de txa txa txa;
mentre, de mica
en mica,
anava apropant-m’hi
a més velocitat,
envoltada de més
i més
llampurneigs,...
Al traspassar els
devessalls
dels brumerols i,
encreuellar
el llindar de les
portalades,
el meu cos, ja no
hi era
al seu lloc;
centelleigs
bigarrats
guspirejaven
i, encara no m’avenia
a deslliurar-me’n
d’eixe
pensament que a
tothora
em recalcava :
“ què a la Terra ja
no
li pertanyia..”
Ara n’era una espurneta
de llum, fent
pampallugues
als firmaments...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada