 |
|
SALVADOR
AVALOS " POBLE"
|
UN QUADRESINGULAR...Els grills carrisquegen al caureel vespre, tots mudats d’anells,llumenetes de colorainesper tot arreu, s’hi veuen,crepuscles d’aldarulls,on tot parpelleja d’esplendor...Al centre de la plaça, els pinsregalimen colofònia i, al dessotad’ells, assegudes al damunt d’unstamborets, unes nines de drap,desertades, s’omplin el cos de formiguesjuganeres, esbossant somriuresde les pessigolles insectívores..Al lluny, al llindar d’un hortet,un vell, carranqueja,recolzat a sobre d’un bastó,a l’altra mà, sosté un cistell reblertde préssecs, escortat per un goscanyella, què a males penes, el seu llommou, flairant la gespa de bon grat,mentre l’avi, entossudit, una pedrali llança, per a que el seu pas acceleri..El vent ganduleja amb les fulles,arronsant-les de bellugor i, una llunaben enrogida, pinzella de vermellonsel paisatge, on tot s’hi commoude calidesa i, d’assossec...Els teuladins s’arrepleguen a les copsadesdels arbres, acoblant els seus plomatgesal brancall i nodrint a les seves criesde larves i, de corcs...Als carrers del poble, tot és silent,tothom s’ha esvaït al desplomar-seel dia....La terra s'hi jaspia de llums d’estelsi, algú que altre, les ataülla des dels seusfinestrons, abans que la son s’hi facisenyora de la foscor...Un grifoll de guspires groguenquesarran d’un bressol, a un nadó li cantussejasense pausa ni treva;el nen riu que riu i, una mare espantadissaa dintre de la llar, se l’ha emportata corre-cuita, donant-li una puntejadaal cuc de llumenetes...El captaire de rigor, amb l’acordiópenjadís, una melodia entona i, una vella,des de la seva balconada, una espardenyali claveteja, fent-li senyals per a que calli...Els vilatans volen dormir i, ja s’hi rebel·lencontra qualsevol taral·legi, encara que elsgrillons, tot seguit, solfegen sense cap destorb..Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada