ESBALDRECS DE LLUM....

CASA RURAL A GALÍCIA
Una casa de somni



ESBALDRECS
DE LLUM....!

Al Juliol d’aquest any
en farà veinti-quatre mesos
que hi vas posar cadenats
a les portes de ta casa, i
a tots els finestrons.

Al Sol, vas empentar
a passar de llarg,
i, quan ho havia de fer,
s’hi posava
les seves dalmàtiques
 grisenques
d’espadatxí lluitador.

La Lluna de pleniluni,
en feia gambirols
de teulada en teulada i,
abans d’arribar-hi
a la teva, un salt mortal
de trapezista ensinistrat,
l’impedia enllumenar
el teu trosset de cel.

Encerclat de fosquedats,
només podies
escoltar-ne aquelles veus
contràries a les estimes,
i tots els possibles amors
s’hi varen arreplegar en
processons de difunts amb
els seus hàbits allargassats
i, barrets de cucurutxos ben
esfilagarsats..

D’ales metàl·liques,
mil vegades emprenies
el vol a paratges on la solitud
s’emplenava
de més frivolitats,
i, mil vegades més,
de bocaterrosa, contra els sòls,
entropessaves.

Ara, hi sents enyorança
pel que mai no hi vas sentir i,
encara que volguessis
a l’amor arraulir,
ell, se n’ha descomplagut
dels teus actes engelabrits.

Enllà al Sud, una dona
melangiosa, balla de la mà
dels arbres,
pactatant amb la Mare Natura:
descórrer tots els forrellats
d’aquells, què als seus cors,
han enforinyat a les llodrigueres.

Un conillet tot espantadís,
als afores del seu cau,
ha anat a avisar a tots els éssers
ombrívols,
malgrat tots els comunicats,
una tempesta encoratjada
n’ha fet esbaldrecs als sostres i,
a les claraboies de tots els
habitatges.

Mentrestrant una infinitud
de rajolins solars
a tothom han enlluernat...!

Ara mateix, tot llueix de portalades
obertes i, de vidrieres enllumenades.

El Sol i la Lluna, ballen a l’uníson i,
en aquest jorn tan especial
n’ha hagut un instant, en que tots dos plegats, se n’han fet trobadissos.






Adela Payá i Prats