A TAVERNES DE LA VALLDIGNA...

 PETJADES A SOBRE DE LA SORRA

                        

A TAVERNES
DE LA VALLDIGNA...

( 22/05/2016 )

El mar, avui, n’era una flassada
amb volants blanquinosos;
on moltes ninetes blavenques
amb ventalls nevisquejats
ballaven al son dels acordions...



Pexinetes de colors, n’he trobades,

on de dintre d’elles,
caretes amb somriures ben amples,
eixien de les seves esclofolles
i, de bell nou, tancaven
els seus portells, per a submergir-se’n
al fons dels oceans...

Pensaments d’aigua, avui, m’han
cinglat als pèlags, on he llançades
les meves preguntes en petitones
capses nacrades,.... Les respostes,
me les han dutes les brises marines,
amb regalims de plomes diluviades.

Amb peus nusos, he deixat les
meves petjades dibuixades, a sobre
del sorralenc, per sí de cas,
el meu estimat, hagués delirat
per calçar-se’n els seus peus amb elles,
i, doncs, ....prosseguir el mateix recorregut,

un, a recer de l'altre, agafats de les mans..

Un cargol de mar, apropat a recer

de les meves oïdes, em cantusseja

cançons d’antany, on un oceà embravit

a una muller s’engolia,

mentre el seu amant, reia com un boig

i, amb fils de núvols, l’alliberava 

de les dentegades de Neptú.....

Uns braços cisellats pels records

del passat, m’encerclaven de tendreses

 i, quan n’he volgut resseguir 

el meu camí, m’he quedada ben enclavada

al mateix indret.

Els rellotges de sorra, de sobte, 

se n’havien aturat,...!  

El temps no avançava ni retrocedia...!

Quan el rostre d’aquell ésser l’he pogut
entreveure, entre cortinatges entelats,
no n’he endevinat a qui pertanyia...

 
  Al girar-me d’esquenes, 

una figura desdibuixada

al darrere meu, en feia servir de peücs 
les meves empremtes,

gravades a sobre de l’arenós....

I, de cop i volta ...!

N’he recordat.... què amb aquest espectre, 
mai, no n’havíem fet, tots dos plegats, 
cap travessia, a vorera de mar ....

Qui era...?

Adela Payá i Prats