ALS CLOTS...

                                   
EL MONTE ARABÍ
al Municipi de Yecla ( Murcia )
                                    

ALS CLOTS...!

De clot en clot, de dol en dol,
d’un fossar a un altre fossar;
assíduament, entrant i sortint
a dintre i, a fora dels esvorancs.

Tota la vida, continguda en capsetes
de penombres i, en àmfores de fosquedat.
Llum desplaguda, que de mi, sempre
se m’ha ocultada.

Quan el meu ésser cruspir-se’n vol
de claredat, arriba un esbaldrec
i, amb succions d’ós formiguer
en torna a enfonsar a dintre dels forats.

Submergida d’obscuritat,
engolida d’ombres, sense cap espurna,
que em faci, de llumetes llampurnejar.

És aleshores, quan la terra, s’emplena
de mi i, al fons d’ella, cisello camins
de profunditat.

Sempre pels déus, espentejada,
dels abismes, arrossegada,
donant forma als escapçalls
del tarquim.

Amb mans empalustrades,
de fang, empastifades,
a totes les estàtues esculpeixo,
amb sospirs d’eternitat.
Quan un raig de llum incideix
arran dels porus de l’argamassa,
totes les escultures de guspireigs
resten a l'instant bategades.

De clot en clot, de dol en dol,
d’un fossar a un altre fossar;
assíduament, entrant i sortint
a dintre i, a fora dels esvorancs..

Com un ninot de moll,
em detinc en un llampec;
és en eixe espai eteri, on transcorre
el moment culminant, al centre exacte,
entre l’eixida i, el llindar d’una clivella..

És en aquell lapses de temps quan obro el meu
embolcall i, em nodreixo de llum i de resplendor.
Plena de llanternes, dissolta de
centelles, puc mantenir-me
surant entre núvols.

El cel, tot esquitxat de les meves pinzellades
em sosté, acollint-me de mans blavenques
amb canelleres de neules.

I, així és com vull romandre, estàtica,
suspesa, volàtil, subtil, amb èlitres
de boirines.

Dibuixeu-me unes ales al darrere meu, de colors, blanques o negres, em dóna el mateix, .....Afanyeu-vos...!

No vull tornar a dintre de les escletxes,
vull estar-me’n ací com un llanternó
encara que hi sigui una mica lleganyós..

Del Sol a la Lluna, de l’aurora al crepuscle,
de la llum al foscam;
ara ja hi sóc al cel, amb ulls esclatats
d’estels i, amb preludis de compassos el·líptics..




Adela Payá i Prats