CAPGIRAT....

JORGE DÁVALOS
" Colonitzador de Somnis "



                               

CAPGIRAT....!

Aquestes paraules teves,
que deien: n'estic ben content,
tot ho tenim per fer,
a què venien, ...?

Quan en cap moment, no t’hi vas
alçar de la teva cadira de canyoca,
per fer-ne el més mínim esforç;
quan a la primera oportunitat,
t’hi vas enganxar a unes altres
faldilles, per a grimpar cimalls
amb fils de ganxet.

Per què dir-ne vocables que no
tenen consonància amb els fets,...?
que tan sols expressen buidetats,
trossets de cors sense batecs,
ales plomades sense cap intenció
d’emprendre el seu vol.

Quin sentit pot tenir-ne expressar
el que no s’hi sent de veritat,
el que un, no està disposat a confrontar.

I, aquestes covardies, per amagar-se’n en cadascuna de les llodrigueres,
a que obeeixen...?

Potser paga la pena, viure
arrossegant-s’hi arran de la llacor
i, emmascarar-se el cos fins a la
nostra dissolució....?

Aquestes paraules teves,
que deien: n’estic ben content,
tot ho tenim per fer,
a què venien, ...?

Tal vegada, existeixen criatures
qui s’excel·leixin per vocalitzar
un grapat de mentides....?

Sí a un, li’n pot agradar en excés, que li diguin: n'ets boig !
Com no ha de fruir d’inventar-se’n
un munt d’engalipades..?

Tant li fa, sí amb això, pugui ferir-ne moltes ànimes, per tal només,
d’omplir-se’n
la panxa de més i, més forats.

La resta, hi som: menudalla, quincalla,
públic al pati de butaques.

Ell, el gran colonitzador...!
que poca cosa li ha d’importar,
si pot malmetre a algú.
Ell, l’indiferent, que encara
presumeix de dir, que tot ha
de ser: versàtil i, rampellut.
Quan n'és precisament
tot el contrari:  fidedigne i lleial.




Adela Payá i Prats