DE LLUNA O DE SOL...

SOL I LLUNA

                            


                                     

DE LLUNA

O DE SOL...!

Passa el full del llibre
i, s’hi troba un poema,
fa esclafir el seu riure,
avui, dia de lluna plena,
i, aquests versets,
descriuen eclipsis i,
recorda precisament
aquell jorn, en el qual,
el seu amic, aleshores,
deia ell:
<amic de l’ànima>
escrivia aquestes estrofes.


En aquell temps, portalades
i, finestrons, les tempestes
van embarrar a corre-cuita,
n’era el preludi d’una llarga
renglera de molts comiats
i, de moltes salutacions, alhora.


Fins que ella, s’hi va engalanar
amb l’entenebriment de les
obagues lunars i, s’hi va posar
les seves sabates de xarol
ennegrides, per a fer-ne passejos
d’anada i, no tornada.


Els seus cabells esvalotats
n’eren el·lipses aombrades
que amb les llunes jugaven
el joc dels trapezistes.


Ell, maldestrament, li va obrir
la porta del seu cor temperat,
per a que marxés a l’instant
i, sense adonar-se’n
s’hi va fer de fumall per sempre,
arrecerat de panotxes de panís
i, d’espigues de blat,
i, encara que esgrogueït,
volent-ne imitar les
luminiscències del Sol
s’hi va quedar ben pansit i,
sense llum, tot d’un plegat,
suspès dels fils de les nuvolades.


La diablessa dels rellotges
capiculats, tot ho va reblir
en benefici seu i,
aquell home, ignorant
de les seves trapelleries,
s’hi va sotjar a cada segon,
més i, més esquifit,
engolit per les insinuades
ofrenes de les ànimes més
ensutzeïdes.


Batibull de Sols,
esclafint de lluernes
fosques,
que als homes asseguts
per sobre dels divans,
converteixen en ninots
amb rínxols empal·lidits;
mentre, una lluna diamantina,
des dels cels n’ha emergit,
cruspint-se els seus musells
platejats, amb tota una
cavalcada de rajolins
esblaimats..







Adela Payá i Prats