UN < ENS > MAQUINAL

                           

UN ENS
MAQUINAL...!

Aquell <ens> parlava de tortures
i, de sadismes, no s’hi contemplava
al davant dels miralls,
no volia, adonar-se’n de les seves
crueltats;
per a d’ell, rebutjar una criatura
sense explicacions, n’era la cosa
més natural i, encara ho era més,
sí es tractava d’una muller.

Li encantava jugar amb els sentiments del seu proïsme i, destrossar-los,
pel fet, què ell, n’havia decidit
arrencar-se’ls, tot d’un plegat.

Pronunciar les paraules < t’estimo>
tenia per aquest <ens> el mateix
significat que dir qualsevols altres
mots, malgrat que fossin contradictoris.

Observava maldats enfora d’ell,
no n’era conscient de les seves
malifetes,
l’havien ensenyat de ben menudet,
que tot el que atorgava, n’era força
beneït...santificat, lloat....!

Al mateix temps, que li'n deia
a una dona <et vull>
 en feia esclafir el seu riure
d’obtuses complaences i,
ja a aquesta femella, n'havia
segut llançada a les escombraries,
i, malgrat això, s’hi permetia
representar el paperet de bo i,
de víctima.

Quant que li agradava
lluir- se amb el paper
d’home llastimer....!
quan n'era precisament,
el subjecte i, el botxí, de totes
les seves tribulacions.

  

La que escriu només diu que veritats,
potser sigui constructiu que t’hi hagis espantat d'emmirallar-t’hi al davant de les llunes i, entrellucar els teus actes
tan macabres...i, tan malèvols.
O ben bé, n’ets ben malalt, o has perdut la teva ànima pels corriols de les vaguetats.

Diré el que sempre t’he esmentat:
Sento llàstima per tu....!

Com deia T.S ELIOT:

"  Els homes buits
viuen en la pedra, s’hi passegen per
ella, com cavernes movedisses..."




Adela Payá i Prats