PLORS D’ESTELS...

                     
                            



ESTRELLES BINÀRIES
                    
                            

PLORS D’ESTELS...!

Vingué aquell cant trencat
i, ben desafinat, arrítmic,
dels qui van deixar passar
aquell amor, per un no res:
unes quantes monedes a les
butxaques;
uns conreus emplenats
de vinyes;
una roureda, als marges dels
camps;
un nom altisonant al bell mig
de la plaça, reverberant
a les murades d’una font de pedra,
i, el clapoteig de l’aigua,
recordant-nos llàgrimes engolides
al centre del cor.

I, arribà el desdeny dels qui s’hi
consideren estar per més amunt
de les estimes.

Al cimall d’un estel, tots els somnis
brodats de lluernes,
força emplenats, de futurs joiosos,
hi van davallar des dels firmaments
a poc a poc, pausadament,
dibuixant escales amb peücs
de calabruix..

I, aquell amor, que s’hi
pressentia tan excel·lit, s’hi
va quedar diluït en els espais,
amb compassos trencadissos
de notes musicals,
esperant un dia, poder cercar-ne
i, recompondre'n
totes les partitures, extraviades
pels airecels,
per tal d’escoltar-ne la melodia
sencera, hui per hui,
tota desacoblada i, fragmentada
en pentagrames esquarterats,
que només, li'n corresponien
a aqueix home i, a aqueixa dona,
on en un temps passat,
s’hi van declarar el seu amor,
per a després retornar-li- ho de nou,
als astres del cel..

Un esquerdill, hi plora de sovint,
minvant el seu cos celeste,
de tant de desamor arreplegat,
on tot d’un plegat, se n’ha escindit
 en dos meitats.





Adela Payá i Prats