RECORDS DE PINS...

                        
                            



   PINEDA
                        
                            

RECORDS
  DE PINS...!

Recordo els meus arbres amb mi
i, jo amb ells, als vespres d’estiu,
on raigs de Sol llumeners, s’hi
escolaven pels brancalls, i
entaulàvem converses de silencis
i, paraules de fulles verdes
arrossegades per les ventúries.

Dibuixos d’aquarel·les
s’impregnaven
de pigments i, de pinassa,
de polsim i, d’excrements d’ocells.

Les hores transcorrien calmoses
i, n’hi havia aquella pau, que jamai
no hi vaig trobar enlloc.... Els nens
jugaven i, la mare volia que jo els hi fes de mainadera, mentre seguia pintant, fent veure, que cap veu no l'havia escoltada.

Tanmateix, no hi pensava en l’amor,
era potser massa jove i, no n’hi
havia aqueixa enyorança de res;
quatre anys més tard, tu, apareixeries
en aqueix mateix lloc, i ja tot
hi va ser de ben diferent:

Un viure anguniejat per qualsevol cosa,
un patiment per la possible pèrdua dels dos,
una constant temença per tot allò
que ens amenaçava per trencar
els nostres lligams i, aquella
separació capritxosa del destí ufaner, durant tres anys.

De llavors ençà, que n’he fet molts
camins per tornar a sentir-ne aquell
assossec d’abans i, que malauradament
no n’he assolit recobrar en cap lloc.

A les nits, la meva ànima viatja
a aquell indret del passat, on
els pins n’eren formosos i, grans, plens de saviesa i, de tendreses.....Ara, no sé
com s'hi trobaran, ja no m’hi puc apropar per a entrellucar-los.


Però els trobo tant a faltar.....!

Adela Payá i Prats
    🦋🌲🌻