QUI S'HO HAGUÉS CREGUT, AIXÒ...?

                             



ALAIN BERAUD
 " Le Regard "


                             

QUI S'HO HAGUÉS
CREGUT, AIXÒ...?

Qui t’ho hagués dit, que això
n’havia de ser així:

Que te n’havies de sortir
tota sola
dels entrebancs,
dels dols i,
de les foscúries;
que cap mà, no hi trobaries
per a estrènyer-la amb força;
què cap amic, no et faria costat
en els moments de les follies;
què el teu possible amant,
s'escapoliria com un conill,
per por a tenir-ne que ser afectuós;
què cap muscle, no se t’oferiria
per a recolzar-ne a sobre d’ell,
el teu cap adolorit.

Qui t’ho hagués dit que això
n’havia de ser així:

Què tot el pes de les coses
recaurien a sobre teu,
tu, que tot ho volies
compartit....et vas llucar com
un arbre ben sol, al bell mig,
del camp, parlant a soles,
com ho fan els vells,
confabulant històries joioses
per a no deprimir-te’n,
plorant llàgrimes que a tothom
importunaven, que fins i tot,
vas voler eclipsar-te'n
de la mateixa vida, quan
tot s’hi ensorrava al teu voltant.
I encara,
que te’n vas sortir de totes
aquelles misèries,
te n’has adonat que hui per hui,
només el tens a tu i,
pots escoltar-ne ben lluny, la veu
de la teva àvia quan et deia:

 “ De l’arbre caigut
tothom en fa llenya”

Va ser de llavors ençà, que hi vas
decidir de mantenir-te ben alçada
i, no donar a conèixer a ningú
cap ni una, de les teves febleses.

Hi vas agafar les mans de la teva
jaia i, durant un temps d’incerteses,
ella, t’hi va acompanyar, malgrat
que difunta, tu vas saber que del
teu costat, mai no se'n fugiria.


Qui t’ho hagués dit que això
n’havia de ser així...!

Que l’ajut sempre hi vendria
de l’altre costat i, no pas per part
dels hostes de la Terra;
què les forces per a sobreviure,
en aquest planeta,
aplegarien del bàndol
dels invisibles i, dels plans
dimensionals força avançats,
que no pas dels vius
i, dels que tenien el mateix
llinatge que tu.

Qui s’ho hagués cregut això...!
Qui...?



Adela Payá i Prats