CAMALEONS...

                                      
CAMALEÓ

                                      

CAMALEONS....!


Ni la ment ni els sentiments
feien de pilot, ni de copilot.

Donava a entendre què el
que sentia, ( sentiments)
guiaven la seva vida;
però tots els camins, per on
trepitjava, s’amuntegaven
de criatures malmeses.

Només el dirigia el desig i,
l’instint, ...Se n’havia quedat
dissenyat a la mida
d’aquells, que només miren
pel seu plaer.

Al davant de les multituds,
fingia paperets, per fer-ne creure
que ell, n’era posseïdor d’un doll de
sensibilitats,
i, per temença, a ser-ne delatat,
gairebé, no en parlava,
totes les seves paraules
les mesurava
una rere l’altra, per si de cas,
n’era atrapat amb les seves
simulacions.

Els seus llambrots
n’eren sargits de molts sedassos...!

Ambivalències dels homes i,
de les dones farsaires, que fan
veure, el que no s’hi correspon
al món de les veritats.

Acostumats a les aparences,
passen les seves vides fent comèdia,
canviant de caràtules a cada minut.

Quina destresa que n’hauran
de tenir, força assajada,
al llarg del temps, per a no ser-ne
enxampats...!

Encara que perversos i, traïdors
tenen el mèrit de ser-ne uns bons
fingidors, uns actors de primera.
Aptes per al teatre i, per la Política,
entre moltes professions subtils.





Adela Payá i Prats