PREFACI DE LES PARAULES...

                                  


QUASIMODO I ESMERALDA


                                  

PREFACI
DE LES PARAULES...!

Les paraules engendren
sofriment i, divisió, quan
 són en desacord
amb els fets.
Quan un, llança als firmaments
mots enamoradissos i, després
no els converteix en accions.

Quan per tal de obtenir-ne profit
de la carn perfumada,
expressem vocables que no
concorden amb el què el cor
en sent.

Quan s’hi viu menyspreant
al nostre proïsme i,
fanfarronegem de les conquistes
que un, o una, n'han assolit
sense tenir-ne en comptes
els sentiments dels altres

Quan no hem après a respectar
a ningú, ni tan sols a
nosaltres mateixos.

Quan només ens detenim
al davant de les pellofes i,
no veiem més enllà
de les fronteres,
perquè ens hi dóna
molta mandra posar-nos-en
clàmides de profunditats.

Quan deixem una renglera
de criatures ferides i, ens ha
importat un comí
tot el que les hem fet patir
als nostres semblants.

Quan un, o una, fent ús de les
traïcions, passa el temps de
conquesta en conquesta,
sense importar-li’n un rave
tot el sofriment que hagi pogut
ocasionar a l’amant de torn.

Tot això és el que fa que
s’hi pugui contemplar a aquestes
persones com el éssers més
 lletjos de la creació.

Fins i tot, Quasimodo, el
geperut de Nôtre Dame,
n’era un ésser ben formós.
Eternament bell...!







Adela Payá i Prats