ROSES..ROGES...

ROSES ROGES...!

Roses roges, amb cossets
de tiges emmelades,
coltellades a corre-cuita.

Estisores compulsives,
obrint-s’hi i tancant-s’hi,
arravatant vides vegetals..

Roses vagabundes, oferint-se
en ramells, que acullin urpes,
assedegades per temptejar
pells de sedalines.

Roses moribundes, rebudes
a mans plenes, amb somriures
empal·lidits, on un amor esgüellat,
andareja dolçament, camí
de les sepultures.

Roses cadavèriques diluviant
pètals amansits, 
a sobre, dels rostres clapejats.

Relluc de fleumes esquitxades
als pòmuls enrojolats on,
les seves corol.les esmorteïdes
han deixat empremtes
d’estimes anguniejades.





Adela Payá i Prats

💜🌹