L’AMOR EN ESTAT PUR…

        

Wojciech Siudmak
      " Amor Etern "         





L’AMOR EN
ESTAT PUR…!

Em bressolo als teus braços
d’aspes de molí;
en arribar-hi als cels, ens onegen
en tàlems de turquí;
a frec, del terregam, la gespa
ens clapeja els nostres cossos
d’abassegades glauques.

Les roselles ens dibuixen els
llavis de petons vermellons,
en eixe anar-ne rodolant
al compàs de les ventúries.

Girem sense folgança,
i, ja ho saps, el nostre amor
n'és un sínia, on els dos, hi som.


Les estimes als dos,
ens aclaparen;
ens recullen en un farcell
de florades;
ens arronsen, al so,
de les llums;
i, al mateix rierol,
ens reflectim
quan les aigües hi són
 límpides i cristal·lines.

Perquè hi estem junts,
encara que les
les paraules no ho diguin:

" Hi som dues ànimes,
 que sempre hem fet giragonses
a l’uníson;
estels conjugant-s’hi
en les mateixes bandes
de freqüències lumíniques
i, sonores;
éssers ballant la mateixa
simfonia,
entonant la mateixa cançó."

Per tant, estimat,
som el que som,
el que sempre hem segut,
sense necessitat
d’acompanyar-nos
dels <ens > narcisistes,
 de les follies,
i, dels enreixats,
 de les enrunes i,
de les destrosses.

Ja ho saps, amor,
som més que tot això.
Estem fora
dels eixos de l’espai-temps.
Som l’amor en estat pur,
lluint sense espills,
com llunes de pleniluni.

No necessitem de les volences,
perquè tu i jo, ja se sabem de ple,
ben volguts i, força amarantins,
espargint als altres,
les brimarades
que a tots hi puguin encendre
d’un munt de guspireigs.

Els contraris a les querences,
s’hi amaguen en cofres consagrats,
i, quan se’ls dóna la possibilitat
d'exprimir vocables nacrats
balbotegen sons guturals.

Adela Payá i Prats