L’HOME POLIÈDRIC...

           
                        



LEONOR FINI ( 1908-1996 )
" L'Home de les Màscares "
          
                         

L’HOME
POLIÈDRIC...!

L’home efímer, en un instant
pot estimar i desestimar.
Margalides desfullant-s’hi
a recer dels seus dits:
“ T’estimo, no t’estimo...”
En un segon, pot a l’amor
estripar-lo i, omplir-lo
de menudeses i, tanmateix
lloar-lo i, oferir-lo com ofrena
als déus..

L’home instantani, en un bri
et diu el que pensa i no sent;
“ pensaments sense cor “
i, en un altre rampell
et diu el que sent però
que no hi pensa;
“ sentiments sense cervell “

L’home contradictori,
ple d’escorces d’ametlles
i, de clofolles d’escopinyes,
intenta esbrinar quina
de les dues, pertany a la terra
i, quina de la mar n’és hostessa.

Confonent-les a les dues,
encara s’atreveix a voler-ne
convèncer als altres del
que no s’hi correspon.
Persuasiu amb el que no
n’és cert i, temerari amb
el que n’és tan evident.

L’home juganer, gaudeix
de camuflar-se: home camaleònic...!
Fa escarnis en demostrar el que mai
no ha segut, ....disfressant-s’hi
de les paraules del seu proïsme
i, de conceptes aliens, que mai no
ha sentit com a propis, a dintre seu.

L’home dispers, viu escindit
en moltes peces d’homes
 diferents i, segons el dia,
aflueix el qui més li convé,
i, sí s'escau, diu el més adequat
en el moment oportú i,
a l’hora adient.

L’home metamòrfic, passa
 la seva vida deixatat, submergit
en un mar de dubtes,
sense mai adonar-se’n
d’on resideix la veritat.

Submís i addicte a molts tipus
d’encreuats, no sap qui és ell,
com tampoc no sap quina cosa sent i, tots els dies, s’hi pregunta on s’ha ficat l’home que ell n'és,
sí és que alguna vegada ho ha segut,
perquè ell, encara no ha après
a descobrir-ne, on s’encofurna
i, cada matí, la seva pellofa cobreix
de molts penjadors,
doncs durant un jorn, de molts vestits,  ha d’embolcallar-se’n.








Adela Payá i Prats