DONA INVISIBLE...

     

  JOAQUIN AGRASOT
 ( 1836-1919 )
" Paisatge amb Alzina "
                                



DONA INVISIBLE..!.



Enllà, al bell mig, del camp,
n’és l’arbre, aquell arbust
frondós i, ombrívol:
l’arbreda dels somnis,
on imaginaven futurs propers
i, futurs llunyans,
on les abassegades
d’ells dos, n’eren quadres
reblits de verds i de blaus,
de vermellons i de lilàs..
Ara, romanen adormits i,
encapsulats a dintre
de les butllofes fossilitzades,
contra els espais.

El pintor és encegat
de llums i, d’ombres,
de taques i, d’esborralls
i, pinzella molts rostres
confosos,
no troba la faç encisadora
d’aquella femina,
que tant li va fer cavil·lar i,
encara que moltes
mullers formoses
acoloreix, cap d’elles,
no li semblin a
la que ell, va trobar
 tan inspiradora.

Evoca vagament a una
damisel·la qui li parlava
de les auledes,
però amb prou feines,
la recordava
i, el seu visatge,
no podia als llenços
plasmar-lo i, plorava
desconsolat
la seva mancança
de memòria i, el fet d’haver-la
arraconat als baguls
dels oblits,
només perquè sí.

Les temences i, les covardies
en juguen de males passades
als qui volen per sempre,
romandre asseguts a sobre
de les cadires llaurades
de terregam.

Ara els seus pinzells a les
seves mans s’esfilagarsaven,
dia rere dia.
Els seus quadres agonitzaven
d’enyorances.
L'artista, s’hi conjugava
amb el paisatge
i, sense adonar-se’n,
havia penetrat
a dintre de les bombolles,
on els seus pigments,
 les havien acolorides de
bellugor.

Des d’aleshores, que ha
rescatada a la seva amant
translúcida i, del seu estat
de crisàlide l'ha metamorfosejada
 en voliaina.







Adela Payá i Prats