I, ARA, QUÈ DIEU....?

    
   

MAURICE MINKOWSKI
( 1881-1930 ) " Refugiats "    

                                       

I, ARA, QUÈ DIEU....?


Parlen de les penúries del món
amb molta aflicció;
dels nens encarcerats,
al darrere dels enreixats de filferro,
als camps dels refugiats,
amb rostres demacrats i, cossets
escarransits.

Critiquen que no ni n’hi hagi
d’acolliment per als que fugissin
de les guerres;
que s’hi tanquin totes les fronteres
per a no deixar-ne entrar a cap ni u,
dels sacrificats, als països Europeus,
suposadament més civilitzats.

Denuncien el maltractament a les
dones, adelitant-se'n per descriure’n
tot tipus de lesions a les seves pells
i, un sense fi de coses.....I quan
te n’adones algunes persones,
dels qui dialoguen d’aquestes
 temàtiques:

Han deixat  als seus fills abandonats
i, sense pensió alimentària, què els
permeti sobreviure;
han desdenyat a les seves mullers,
humiliant-les de mil formes diferents.

A les femines, les consideren ciutadanes
de segon ordre i, fins i tot, els sous al treball,
en les mateixes condicions, que un home, hi són el vint per cent, més escurçats.

Juguen el joc de Casanovas i, s’hi creuen els millors homes, pel fet d’haver-ne sotmès a quantes més fembres millor.

I, aquests s’anomenen homes justos
i, avançats i, no contents amb tantes
embranzides, es defineixen com
a exemple del progrés,
de les tecnologies
i, de la humanitat.

Déu n’hi do...!

Me'n fa tanta angúnia, què m’és
 impossible no vomitejar.

Penseu senyors Europeus que sou
més progressistes que qualsevol
altre país més empobrit, als quals
constrenyeu amb les vostres
opressions,
ja de sotamà programades
amb pactes d’amagatalls.







Adela Payá i Prats







                                  
I