ALEXANDRE-ÉVARISTE FRAGONARD ( 1780-1850 )
" Don Joan i el Comanador "
REGALS
INTERESSATS...!
Una capsa de metall, antiga,
amb dibuixos incrustats;
una capsa de galetes
ben caramelitzades,
ell, li’n volia regalimar.
Els rínxols esgrogueïts, d’ella,
n’eren juganers i, els rostres
dels jovencells acaronaven
amb molt de deler.
A la seva suposada estimada,
l’obsequiava amb llibres reciclats.
Ell, un passeig amb vaixell,
volia fer-ne amb una fembra
ben formosa,
amb faldilla curta i,
cames esveltes,
però ella, al davant de tothom,
el va rebutjar públicament,
en un espectacle musical.
A la seva suposada estimada,
l’obsequiava amb llibres reciclats.
Un rampell voraç li va emergir
de dintre d’ell, al veure a aquella
dama tan empal·lidida;
la seva pell, li’n recordava la farina
blanquinosa i, grumollosa
amb la qual la seva mare, li’n feia
coquetes dolces.
Ara, en tenia el desig de voler-la
amassar entre els seus dits.
A la seva suposada estimada,
l’obsequiava amb llibres reciclats.
Escrivia a les nits versos eròtics
amb una senyora gran,
fent-li creure que la desitjava
i, fart del que va inculcar
a dintre d’ella, un jorn la va
deixar tirada, al bell mig
dels carrerons, difamant-la,
esmentant-li: què n’era una femina
ben lletja...
.Des d’aleshores que eixa muller viu encloscada al món dels invisibles.
A la seva suposada estimada,
l’obsequiava amb llibres reciclats.
Però en adonar-se amb qui
s’hi estava, hi va marxar de seguit
i, tots aquells llibres, els va cremar
a les fogueres de Sant Joan.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada