TRASPÀS ...

                                     


HORUS I ANUBIS




                                     

TRASPÀS...!

Rosaris de perles cristal·lines,
a les seves mans,
bescanviats per collarets de
gemmes de turmalina.

Paraules dolces, a l’instant,
trasmudades per grolleries;
sepultura de l’amor radiant
soterrat a l’interior de les runes,
donant vida als cossos
d’escorces mudadisses.

Eclosió de les pampallugues
als cels dels oblits,
abillant aucells amb ales fugitives,
on els sortilegis s’han difuminat
en el besllum de les esclofolles.

Un aprenent d’home, amb el seu
cilici fustiga els seus sentiments
amorosits, els penja dels trespols,
a les masmorres del seu cor,
i, amb cadenats de ferralla,
els empresona de per vida.

Els senderols s’omplin de petjades
esquívoles, cap empeny, per sembrar-ne
els terrenys de llavoretes tendrals;
n’hi ha l’ànsia per explorar
camins novells, encara
per descobrir-ne, on els pupils
dels homes, desitgen eternitzar-se’n
amb cors ressecs i, ànimes estripades.







Adela Payá i Prats