SURCANT
ELS CELS...
Ànimes de
plomes
esporuguides,
replegades
en
ventalls tancats,
encongides
de temences,
als cels
llosquegen.
Amb ulls
parpellejats,
cerquen
eixe lloc al cor,
ple de
sortilegis,
que les
esparpilli
dels
somnis
de la
quietud i,
de la
mansuetud
dels
encanteris.
Expansió
de sospirs
palpitants,
que a les
nostres
ales,
encoratgin
a
emprendre el seu vol,
desproveïdes
ja, de qualsevol
esfereïment...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada