Sempre m’ha agradat molt aquest personatge. Cercant al seu Creador, s’hi va trobar amb la mort. Com nosaltres...!
PER A FRANC ...!
( Continuació del seu poema )
Llavors hi trobo a faltar aquelles llambregades dolces que al dessota de la balconada, em deien:
No estàs a soles, aquesta solitud dels qui vivim, la compartim tots dos plegats, no ploris ruixims de plujasalabrosa.
Ja saps que som dos i,
no pas un, al davant del món.
Llavors em poso el vestit fictici que replego del cortinatge, i, em disfresso de papallona, volo ben alt, flairant aromes de flors estiuenques, m’aboco al teu finestró per a dir-te, amic:
Podem canviar aquest món, per un altre de millor, és qüestió d’enlluernar aquesta Terra nostra, amb les lluminàries de cadascun de nosaltres, que tant deliren per atorgar una vida millor a tothom i, no pas a uns pocs.
Agafem-nos-en de les mans i, jaspiem aquest planeta de moltes pampallugues.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada